EBSEl blues del silenci
CAESEN

La carretera
del blues

1926–1963. La terra, l'aigua, el so i el silenci d'una generació que va marxar cap al nord i cap a l'oest.

Tria una via a la cruïlla. Després, baixa per viatjar o gira el dial de la ràdio.

La cruïlla

La Gran Migració no va tenir un sol camí. Entre 1910 i 1970, uns sis milions de persones negres van deixar el Sud per tres grans rutes, i cadascuna va donar una música diferent. Tria per on vols anar.

30°N40°N45°N 90°O85°O80°O75°O CANADÀ MÈXIC Golf de Mèxic Los Angeles Chicago Clarksdale Detroit Dallas Atlanta Greensboro Durham Greenville Jackson Houston Memphis Montgomery Nova York Opelousas Richmond St. Louis Washington Nova Orleans N 300 km La Gran Migració 1910–1970

Carretera Tren

Cartografia: Natural Earth, U.S. Census Bureau

La via del Mississipí

Blues elèctric, rock and roll i soul

Nova Orleans Milla zero
El port fluvial de Nova Orleans, on acabava el cotó del Delta.
El port fluvial de Nova Orleans, on acabava el cotó del Delta.Library of Congress, col·lecció FSA/OWI

On comença la carretera

La carretera 61 surt d'aquí i remunta el Mississipí cap al nord. Durant dècades, el cotó del Delta baixava pel riu fins a aquest port. Amb els anys, la gent faria el camí contrari.

1927 Greenville Fons II, L'aigua
Desplaçats dalt del dic de Greenville, primavera de 1927.
Desplaçats dalt del dic de Greenville, primavera de 1927.Library of Congress, fons de la Creu Roja Americana

El riu que va trencar el dic

Primavera de 1927. Després de mesos de pluja, el Mississipí desborda els dics en desenes de punts i inunda una bona part del Delta.

El que van explicar els diaris

Un rescat exemplar. La Creu Roja munta camps per als desplaçats i el secretari de Comerç, Herbert Hoover, dirigeix l'operació. En surt tan reforçat que l'any següent guanya la presidència.

1941 Clarksdale Fons IV, El so
Dissabte a la tarda en un juke joint de Clarksdale, novembre de 1939.
Dissabte a la tarda en un juke joint de Clarksdale, novembre de 1939.Marion Post Wolcott, FSA/OWI, Library of Congress

La primera vegada que es va sentir

L'agost de 1941, Alan Lomax, de la Biblioteca del Congrés, i John Work III, de la Universitat Fisk, arriben a la plantació Stovall buscant Robert Johnson, que havia mort feia tres anys. Hi troben un tractorista que toca la guitarra: McKinley Morganfield.

Quan li fan escoltar la gravació, sent la seva pròpia veu per primera vegada. Anys després, com a Muddy Waters, explicaria que aquell dia va pensar que podia ser músic de debò.

Al Delta escoltaven KFFA 1360, des de Helena (Arkansas): King Biscuit Time, en antena des del novembre de 1941.

Final del trajecte

Aquest arxiu creix periòdicament. Les peces en catalogació s'aniran obrint, i algunes històries que avui són silenci trobaran la seva veu.

Tornar a la cruïlla

La via de l'Atlàntic

Blues del Piedmont i jazz

1928 Atlanta Fons IV, El so
Un carrer d'Atlanta, anys trenta.
Un carrer d'Atlanta, anys trenta.Library of Congress, col·lecció FSA/OWI

Dotze cordes a Atlanta

L'octubre de 1928, la discogràfica Victor munta un estudi provisional a Atlanta i hi grava Blind Willie McTell. Cec de naixement, toca una guitarra de dotze cordes amb una tècnica fina i ràpida, a mig camí entre el blues i el ragtime.

És el so del Piedmont, la franja que va de Geòrgia a Virgínia: més lluminós que el del Delta, fet per ballar i per guanyar-se la vida tocant pels carrers.

El que va quedar gravat

Statesboro Blues es converteix en un clàssic. Més de quaranta anys després, la versió dels Allman Brothers la porta al gran públic del rock.

1935 Durham Fons IV, El so
Subhasta de tabac a Durham, Carolina del Nord.
Subhasta de tabac a Durham, Carolina del Nord.Library of Congress, FSA/OWI

Els magatzems de tabac

A Durham, Carolina del Nord, els dies de subhasta de tabac omplen la ciutat de pagesos amb diners a la butxaca. A les portes dels magatzems hi toca Blind Boy Fuller.

El 1935, J. B. Long, l'encarregat d'una botiga, el porta a Nova York a gravar. Fuller serà un dels músics de blues més venuts de la dècada, i hi gravarà amb l'harmonicista Sonny Terry. Mor el 1941, encara jove. Terry acaba fent el mateix camí que tants altres: cap al nord, a Nova York.

  • Blind Boy Fuller i J. B. Long En catalogació
  • Sonny Terry a Nova York Accés restringit
De les Carolines a Nova York, el camí es feia sobretot en tren, per la costa.
1939 Nova York Fons V, El silenci
Harlem, finals dels anys trenta.
Harlem, finals dels anys trenta.Library of Congress

Una cançó que no volien gravar

Harlem és la capital cultural de l'Amèrica negra. El desembre de 1938 obre al Greenwich Village el Café Society, un dels primers locals de la ciutat on negres i blancs seuen a les mateixes taules. Allà Billie Holiday comença a cantar Strange Fruit, sobre els linxaments al Sud.

El que es veia des de fora

Els grans clubs de Harlem, com el Cotton Club, omplen les nits amb les millors orquestres del país: Duke Ellington, Cab Calloway.

  • Café Society → Recuperat
  • Strange Fruit En catalogació
  • L'Apollo i les nits d'aficionats Accés restringit

Final del trajecte

Aquest arxiu creix periòdicament. Les peces en catalogació s'aniran obrint, i algunes històries que avui són silenci trobaran la seva veu.

Tornar a la cruïlla

La via de l'Oest

Texas blues, rhythm and blues i blues de la costa oest

1953 Houston Fons IV, El so
Houston, anys quaranta.
Houston, anys quaranta.Library of Congress, FSA/OWI

Un segell negre a Texas

Al Fifth Ward de Houston, l'empresari Don Robey funda el 1949 Peacock Records, un dels primers segells d'èxit amb propietari afroamericà. Hi graven Gatemouth Brown i, el 1953, Big Mama Thornton.

El que va vendre milions

El 1956, Hound Dog d'Elvis Presley es converteix en un dels discos més venuts de la dècada.

1926 Dallas Fons IV, El so
Deep Ellum, Dallas.
Deep Ellum, Dallas.Font pendent

El cantant cec de Deep Ellum

Deep Ellum és el barri on la Dallas negra va a divertir-se. Pels seus carrers hi canta Blind Lemon Jefferson, i un nen del veïnat l'acompanya i li fa de guia: Aaron Thibeaux Walker, que anys després serà T-Bone Walker.

El 1926, Jefferson viatja a Chicago per gravar amb Paramount i es converteix en el músic de blues rural més venut dels anys vint. Mor a Chicago el desembre de 1929, en circumstàncies que encara avui no estan clares.

Durant la guerra, els trens cap a Califòrnia anaven plens de famílies de Texas, Louisiana i Oklahoma.
1942 Los Angeles Fons III, La carretera
Treballadores d'una fàbrica d'avions a Califòrnia, 1942.
Treballadores d'una fàbrica d'avions a Califòrnia, 1942.Library of Congress, FSA/OWI

La guitarra elèctrica arriba a l'oest

La Segona Guerra Mundial obre drassanes i fàbriques d'avions a Califòrnia, i centenars de milers de persones negres hi viatgen buscant feina. Central Avenue, a Los Angeles, s'omple de clubs.

El 1942, T-Bone Walker grava Mean Old World per a Capitol amb guitarra elèctrica. És un so net i sofisticat que marcarà B.B. King i tots els guitarristes de blues que vindran després.

La promesa

Califòrnia vol dir feina, sous industrials i una vida lluny de Jim Crow.

Final del trajecte

Aquest arxiu creix periòdicament. Les peces en catalogació s'aniran obrint, i algunes històries que avui són silenci trobaran la seva veu.

Tornar a la cruïlla
Sense senyal