Stovall, agost de 1941

L'any 1941, la Biblioteca del Congrés i la Universitat Fisk de Nashville posen en marxa un estudi sobre la vida i la música de la gent negra del comtat de Coahoma, al voltant de Clarksdale. Hi participen Alan Lomax, un folklorista blanc de vint-i-sis anys, i John Work III, compositor i professor de Fisk, un dels grans estudiosos negres de la música popular.

Porten una gravadora de discos portàtil, pesada i delicada. Busquen Robert Johnson, sense saber que ha mort feia tres anys. A la plantació Stovall, algú els parla d'un home que toca la guitarra amb un coll d'ampolla al dit: McKinley Morganfield, conductor de tractor, que al vespre organitza festes a casa seva.

L'enregistren a la mateixa casa. Toca Country Blues i I Be's Troubled. Quan li fan escoltar el disc, sent per primera vegada la seva pròpia veu. Muddy Waters explicaria després que aquell dia va entendre que podia cantar tan bé com qualsevol altre. Mesos més tard li arriben dues còpies del disc i un xec de vint dòlars. Ell les guarda com un tresor.

L'estiu de 1942, Lomax torna a Stovall i el grava de nou. Un any després, Muddy agafa el tren cap a Chicago.

L'estudi de Coahoma va quedar molts anys sense publicar, i durant dècades el nom de Lomax va eclipsar el dels investigadors de Fisk. Les notes de John Work i els seus companys no es van publicar fins al 2005. La història de com es va descobrir Muddy Waters també té la seva cara B.